29-23: Espanya, campiona de l’europeu d’handbol

Els «hispanos» es fan amb l’or després de quatre finals perdudes

La selecció espanyola d’handbol s’ha proclamat campiona d’Europa després de vèncer Suècia (29-23). Els «hispanos» han trencat a Zagreb (Croàcia) la ratxa de quatre finals perdudes i han conquerit el seu primer or continental. Després d’una primera part intensa en què el marcador va ser favorable al conjunt escandinau (12-14), els homes de Jordi Ribera van agafar les regnes del partit a la segona meitat i van capgirar el marcador (17-9). La solidesa defensiva i les intervencions del porter Sterbik van ser decisives.

L’inici del matx augurava una bona actuació d’Espanya, però els «hispans» es van topar amb un mur a la porteria d’Appelgren (11 parades la primera part, un 48% d’encert) i amb una defensa sueca implacable. Els contraatacs van ser la clau ofensiva d’una Suècia que agafava un avantatge màxim de tres gols sobre el conjunt espanyol (4-7) al minut 12.  Nielsen (4) i Wanne (3) van ser els més destacats a l’eix de l’atac suec.

Els canvis a la pissarra tàctica de Jordi Ribera van fer de la segona part una autèntica exhibició de la selecció espanyola. A la represa, Suècia no va ser capaç de marcar més de dos gols en els primers 20 minuts. El parcial d’11-2 va deixar el partit pràcticament dat i beneït (23-16) i Espanya es va mantenir ferma fins al final. Arpad Sterbik, el porter del conjunt hispà, va fer un total de vuit aturades (38% d’encert), gairebé totes a la segona meitat.

Els gols d’Espanya es van repartir bastant. Ferran Solé (5), David Balaguer (5), Raúl Entrerríos (4), Aitor Ariño (4) i Álex Dujshebaev (4) van liderar la taula golejadora. Una final rodona que va acabar amb l’or europeu, una assignatura que la selecció tenia pendent després d’haver-ne perdut fins a quatre finals. La medalla se suma a un palmarès de l’equip d’handbol de dos ors als mundials de Tunísia (2005) i Espanya (2013).


Espanya

Read more

L’alt cost de la vida universitària a Barcelona

74 hores de feina a la setmana durant l’estiu són insuficients perquè l’estudiant Romà Zapata afronti tots els seus costos universitaris

Lloret de Mar, municipi d’uns 40.000 habitants, es converteix en la capital del turisme a la Costa Brava durant l’estiu. Un milió de pernoctacions anuals fan de la ciutat selvatana un niu d’oportunitats laborals al món de l’hostaleria i els serveis. En Romà Zapata, lloretenc i estudiant universitari, aprofita la temporada estiuenca per treballar a una botiga de menjar, licors i souvenirs especialment pensada per a turistes. Ho fa des dels 16 anys, edat a partir de la qual ja es pot formar part del mercat laboral (legalment). S’hi veu pràcticament obligat per poder afrontar els costos de la vida universitària a Barcelona.

El seu horari és aproximadament de 74 hores a la setmana. De dilluns a dissabte s’hi està 11 hores diàries, mentre que els diumenges en treballa vuit. Durant més de dos mesos no té ni un dia de festa, ni tan sols la jornada de festa major local (Santa Cristina, 24 de juliol) o el dia de la Mare de Déu de l’Assumpció (15 d’agost). Unes condicions laborals si més no dures pels 1.600€ mensuals que cobra, el que suposa una remuneració de 5€/hora. Sacrifica el seu estiu per subsistir durant l’hivern i no renunciar a estudiar un grau en Química per la Universitat de Barcelona. Aquest és el seu segon any a la capital catalana.

Rumins

El supermercat on en Romà treballa es troba a primera línia de mar, bona localització pel reclam turístic. / INSTAGRAM

La beca general per a estudiants del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte li cobreix el cost de la matrícula de la carrera universitària, amb un suplement d’uns 700€ per les diverses despeses que es deriven d’estudiar a Barcelona. Però amb un càlcul ràpid del conjunt d’aquestes despeses resulta evident que l’ajuda econòmica de l’Estat és insuficient.

Viure per treballar durant l’estiu genera la mateixa quantitat d’ingressos que despeses desencadena la vida universitària barcelonina? La resposta a la pregunta es pot trobar amb una simple operació matemàtica. Restant els costos als ingressos d’en Romà, la solució és negativa:  –610€. El del lloretenc, doncs, és un cas real que exemplifica la impossibilitat per part dels universitaris d’afrontar econòmicament aquesta etapa estudiantil (ni treballant 74 hores a la setmana i destinant la integritat del salari d’estiu als estudis), si bé els seus horaris no li permeten compaginar-se les classes amb cap feina ara durant l’hivern.

Malgrat tot, en Romà ja fa segon de Química. Els seus pares poden costejar-li les despeses que ell amb els seus diners no pot. Però davant d’una situació com aquesta, un es pot plantejar què s’entén per universitat pública. Perquè en paral·lel al cost dels crèdits ECTS de la matrícula hi ha el lloguer del pis, el transport dins de Barcelona, el transport entre Lloret i Barcelona, l’aigua, el gas, el material escolar…

Existeixen entitats sense ànim de lucre i ONG que intenten tapar aquestes deficiències de l’Estat. BarcelonActua n’és un exemple: bequen estudiants que provenen d’instituts barcelonins d’Alta Complexitat (catalogació que fa la Generalitat) de manera que no hagin de renunciar a seguir eixamplant la seva formació per temes econòmics. La fundació fa tres anys que funciona i ja ha atorgat una quinzena de beques, en paral·lel a d’altres obres socials que també lideren.

Read more

Som 27 i Més es mobilitza contra la detenció d’un imputat per la tancada a la rectoria de la UAB

El col·lectiu reclama l’absolució dels implicats amb rodes de premsa i una mobilització improvisada a Barcelona

IMG_20180111_122240-min (5)
Capçalera de la manifestació, formada pels investigats per l’ocupació de la rectoria de la UAB el 2013. / ÀLEX GIRAL

 

Som 27 i Més ha encetat aquesta setmana una bateria de protestes contra l’arrest el passat diumenge 7 de gener d’un dels imputats per haver ocupat la rectoria de la UAB. L’acció, que va tenir lloc l’abril del 2013, aspirava a ser un reclam a favor de la universitat pública de qualitat. Concretament s’exigia al centre que s’apliquessin unes mocions «aprovades pel Claustre» i que «es desobeís a la pujada de taxes universitàries del 66%», segons la mateixa organització. Però s’ha saldat amb una causa judicial oberta que investiga a 27 implicats (25 estudiants, un professor i un treballador de l’administració) pels quals la Fiscalia demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó.

L’última onada de protestes ha esclatat arran de la detenció de Carles Duran, un dels universitaris encausats. Som 27 i Més defensa que el seu arrest «respon a una ordre de crida i cerca que no ha estat en cap moment notificada als advocats». Tot i ser alliberat el mateix diumenge a les 13:00 h, el col·lectiu va organitzar ahir tres rodes de premsa (Reus, Granollers i Santa Coloma de Gramanet) i ha improvisat aquest matí una manifestació a Barcelona. Encapçalada pels implicats en el procés judicial, la marxa ha començat als Jardinets de Gràcia i ha acabat davant la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya.

La protesta d’aquest matí ha comptat amb la presència de personalitats de la CUP com Gabriela Serra i Eulàlia Reguant. Molts sindicats, com la CGT o la Intersindical Alternativa de Catalunya, també han participat en la manifestació, que ha aplegat uns centenars de persones al voltant de les 12:00 h a l’encreuament entre Diagonal i Passeig de Gràcia. El trànsit de la Diagonal sentit Besòs ha quedat afectat momentàniament i s’han ocupat els carrils del carrer Pau Claris, davant la Fiscalia. A les portes de la institució, alguns membres del col·lectiu han agraït el suport i han volgut remarcar que la lluita continua.

IMG_20180111_123855-min (5)

Final de la mobilització amb la intervenció oral dels imputats. / ÀLEX GIRAL
Read more

Senyor Oca: “El català està creant una escola urbana que en dos anys serà imparable”

L’artista barceloní proper al rap i al hip-hop es consolida al panorama musical català després de guanyar el concurs Sona9 d’entre 120 participants

Videoclip de la cançó "Aigua Subterrània" del Senyor Oca. / YOUTUBE

Videoclip de la cançó «Aigua Subterrània» del Senyor Oca. / YOUTUBE

Fer-se un lloc a l’escena musical catalana és cada cop més complicat. La quantitat de bandes que neixen any rere any va in crescendo i, amb ells, la competència. Els grups novells tenen oportunitats per donar-se a conèixer, però només uns pocs són capaços d’entrar al cercle professional, bé perquè tenen un estil propi molt característic, bé perquè han seguit una trajectòria de gran insistència.

El cas del conjunt del Senyor Oca ve a ser una barreja de perseverança i un gènere musical particular. Del barri de Sant Antoni de Barcelona, el projecte musical es va formar l’any 2012. En format grup, amb DJ Gale i Deps Music, Senyor Oca es va presentar a l’edició d’enguany del concurs Sona9, organitzat per TV3, Catalunya Ràdio, iCat i la revista Enderrock. I d’entre les 120 bandes i solistes participants van sortir-ne vencedors. El seu hip-hop mesclat amb rap, amb tocs de ritmes més clàssics importats de la Jamaica dels anys 1990, els ha dut al cim del certamen de promoció musical de grups amateurs més important de Catalunya.

D’on sorgeix el nom de “Senyor Oca”?

Ve de l’adolescència. M’ho van començar a dir els meus amics i al cap dels anys vaig decidir ser el Senyor Oca. La part filosòfica del projecte és que és la imatge de la perfecció, la persona sense complexes, però que darrere d’aquesta imatge hi ha el seu aneguet lleig: el seu interior, on amaga els seus sentiments i les seves pors. Una dualitat.

Com comença el projecte de la banda del Senyor Oca?

Vaig començar en solitari, però ara mateix Senyor Oca és un projecte. El 2018 serem Senyor Oca Band. Per un costat, adoptarem el format més ortodox de hip-hop per les gravacions: un cantant, un productor i un DJ. Per l’altre, serem un DJ, un corista i jo, mes un guitarrista, un bateria i un flautista que també toca el saxo. Així ens vam presentar al Sona9 i així tocarem als concerts.

En quin moment de la teva vida et planteges entrar al món de la música?

Vaig començar d’adolescent fent rap en castellà, com feia tothom. Però un dia vaig decidir escriure en català, no per un sentit polític, sinó perquè és la meva llengua. I així va néixer el Rap de la Terra.

No us heu plantejat de canviar-vos al castellà?

No. La llengua en la qual cantem és la nostra identitat. Senyor Oca ha de ser en català per ser com som. Hi ha una cabuda en el món per a la música en català. De fet, sembla que està creant una escola urbana, cadascú amb els seu estil i els seus gustos. Pels motius que sigui aquest moviment està anant cap amunt i en dos anys serà imparable.

De què parlen, les lletres de les vostres cançons?

Els grans temes que en el fons ho enclaven tot són la crítica social, el cultiu del món intern i la naturalesa. Busco un missatge de canvi, de consciència, de positivisme o mort. Una reflexió.

I utilitzeu el rap per transmetre aquest missatge.

Nosaltres partim del rap, però també ens agraden molt altres músiques com el drum’n’bass o el reggae. Ens hem nodrit de molts gèneres: dir que Senyor Oca fa només hip-hop o que ja no en fa és mentir. Escoltar-nos és escoltar Senyor Oca. Al final el que fa un artista és la seva música.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies