ALBA JUANOLA (@AlbaJuanola01)
La BlueProject Foundation ha presentat la seva primera exposició col·lectiva amb HerSelves, que es podrà veure fins el 26 de febrer. Es tracta d’una reflexió sobre la posició de la dona en l’art, més enllà del discurs tradicional hegemònic.
“Prends soin de moi”, que significa cuida de mi de Camille Moravia. ALBA JUANOLA
Read more
ALBA JUANOLA (@AlbaJuanola01)
Descarrega’t la notícia en pdf
Pot una conversa convertir-se en una pel·lícula? Podem crear pel·lícules només amb paraules? Seria això cinema? Totes aquestes preguntes les vol resoldre el syncinéma, terme usat per primer cop el 1952 per l’artista francès Maurice Lemaître. (…)
Read more
L’Auditori-Palau de Congressos de Girona ja ha estrenat el cicle de concerts per aquestes Fires de Sant Narcís. Manuel Carrasco va ser l’afortunat d’obrir-lo i es va trobar un públic expectant perquè feia gairebé 10 anys que no venia a la ciutat, des del seu últim concert a la sala Platea.
Va seguir l’ordre habitual d’aquesta gira Bailar el viento, que ha guanyat el Premi Ondas al Millor Espectacle del 2016: començant amb Tambores de guerra, seguida per Aprieta i el seu clàssic Ahora; per acabar el concert amb Siendo uno mismo. Però el show no va ser només cantar, sinó que es va mostrar molt proper amb el públic mantenint un diàleg constant i, fins i tot, s’hi va llençar com una autèntica estrella de rock.
Entre rumbes, balades i coples no va deixar de cantar ni un segon en gairebé tres hores de concert. Va dedicar, com no, una rumba a la ciutat, com fa a cada lloc on va. Va assegurar que havia besat el cul de la lleona i, per tant, tornaria ben aviat a Girona.
Hi va haver moments per tot: per cançons marxoses on el públic no podia deixar d’aixecar-se i moments íntims on estava ell sol amb la guitarra o el piano i l’Auditori sencer estava en silenci contemplant-lo commogut. També es va fer un “Plácido Domingo” i, demanant silenci, va cantar a capella Soy Afortunado.
Com que el públic no el deixava marxar, demanant bisos i més bisos, va arribar un moment en què l’emoció el va guanyar i, cridant, va dir: “¿Pues sabéis que os digo? Que ahora soy yo el que no me quiero ir”. I així, entre crits de “olé guapo” i aplaudiments, va seguir interpretant Ya no i la resta del seu conegut repertori.
Read more