Bacteris rebels: la tolerància als antibiòtics

Ainhoa Leyton (@AinhoaLeyton) i Gemma Navarro (@gemmaanavarro)

La resistència d’alguns microorganismes a aquests fàrmacs es presenta com un dels problemes actuals de la salut pública

Read more

Porta oberta a Vilaweb

Ainhoa Leyton (@ainhoaleyton)

Són les 11 del matí, a un carreró al costat de la Plaça dels Àngels. Per als skaters assidus, la Plaça del MACBA. Edificis antics i rovellats, petits balcons amb roba estesa, botiguetes vintage amb recipients amb aigua per als gossos. L’encant d’El Raval. I, sota l’aparença d’una botiga més, d’una papereria amb llibres i samarretes amb merchandising dels Països Catalans, al fons, la redacció de Vilaweb.

Una redacció petita però acollidora, seriosa però informal, amb aire horitzontal. Sense parets, sense despatxos de caps de secció. Sense despatx de director. Sòbria. Per fora i per dins. Perquè el diari aposta per un periodisme senzill, de tota la vida. Però sempre compromès, distanciat del miratge de l’objectivitat periodística. En paraules de Vicent Partal, el director, “s’ha de buscar la veracitat, no l’objectivitat. L’objectivitat implica no pensar”.

I la idea és fer pensar, fer reflexionar. Impulsar un esperit crític al bell mig d’un mar de mitjans digitals preocupats a aconseguir el clic fàcil. L’estratègia de distinció és, precisament, la distinció en si mateixa. “Nosaltres només fem hard news. És a dir, política, cultura i economia. No parlem de futbol. Ens importa poc el Barça”, explica el fundador de Vilaweb. Ni parlar-ne d’infotainment. El lector és tractat com una persona adulta i íntegra, amb seny. Capaç de discernir amb les eines que se li ofereixen.

La relació amb el lector, per tant, deixa de ser piramidal. “L’objectiu és generar una comunitat”, defensa Partal, “una família de subscriptors”. El motiu és doble. Més aviat, triple. No només respon als canvis en el tracte amb els lectors, sinó a la provable desaparició de la publicitat en els mitjans, en un futur, així com a la importància d’assegurar la llibertat periodística.

El subscriptor no és tractat de manera diferent, però sí de manera diferenciada. És a dir, l’accés a la informació, per motius ideològics, no queda restringida. “Informar millor a la gent que paga que a la que no paga fomenta l’esquerda social. Va en contra del principi bàsic sobre el qual ens regim”, assegura el periodista. Ara bé, tot i comptar amb els mateixos serveis, la subscripció suposa un tracte singular, certs detalls. Que es materialitzen en Vilaweb Paper. Un format en forma – valgui la redundància – de petit diari, que arriba a les cases dels subscriptors a les deu del vespre, amb les peces d’opinió, les entrevistes i els debats més importants del dia.

Amb tot, Vilaweb pretén ser una casa familiar, en què qualsevol curiós pugui entrar. I és que, com bé sosté el director, “mai no hi ha massa informació. Si n’hi hagués massa, entendríem el món”. La botiga física de l’entrada és només el pretext, “l’excusa per tenir sempre la porta oberta”.

Read more

I tu, jugues? Quan les parelles s’intercanvien

Ainhoa Leyton (@AinhoaLeyton) i Gemma Navarro (@gemmaanavarro)

El fenomen swinger obre la porta a una nova forma de concebre les relacions sexo-afectives

Veure el reportatge sencer

 

 

Read more

El turisme català decreix durant l’estiu

Barcelona

Turistes a la Plaça del Rei, a Barcelona. Font: Pixabay

Ainhoa Leyton (@ainhoaleyton)

L’estiu s’ha acabat. I ara és l’hora de fer balanç. El turisme, el pulmó de Catalunya, com ha anat? La resposta és simple: no tan bé com l’any passat. La campanya turística a Catalunya tanca amb un descens de l’ocupació superior al 5% respecte del 2017. Un estiu, d’altra banda, el del 2017, d’èxit històric, amb més de 24 milions de pernoctacions.

La província gironina, segons dades de la Federació d’Hostaleria de Girona, és l’escenari d’una baixada en l’índex ocupacional d’entre el 5 i el 10%. El mes de juliol, la Costa Brava n’ha anotat una taxa del 75%, la ciutat de Girona, del 74%, mentre que la zona dels Pirineus n’ha comptat amb un registre del 60%. Durant l’agost, les xifres han augmentat lleugerament, amb un 80% d’ocupació a la Costa Brava, un 75% a Girona i un 70% a les terres pirenaiques.

Les comarques de Tarragona han experimentat un retrocés global del 7,8% en les pernoctacions, sent així que, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els hotels han registrat 5,5 milions de pernoctacions, lluny dels sis milions de l’estiu del 2017. A Lleida, no obstant això, les dades apunten cap a un increment de les pernoctacions d’un 0,27% respecte de l’any passat.

Barcelona ha patit una caiguda de cinc punts en relació amb l’estiu del 2017 quant a les pernoctacions, passant del 85 al 80% d’ocupació. El director del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, però, relativitza aquestes dades, destacant que «és difícil mantenir-les o superar-les» perquè van ser fruit d’una taxa de turisme rècord, no només a Catalunya, sinó al conjunt d’Espanya.

La inestabilitat política catalana no sembla haver tingut massa incidència en el descens del turisme. Tot i això, segons explica Casals, factors com «les vagues i els retards a l’aeroport, l’augment de venedors ambulants, l’increment de robatoris o el conflicte protagonitzat pels taxistes al juliol» han ferit la imatge de Barcelona.

Amb tot, el turisme rural català, com bé assenyala la Confederació de Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya (Turalcat), ha sortit il·lès d’aquesta davallada general. Així, a regions com el Ripollès, el Berguedà, Osona o el Penedès, l’ocupació ha estat superior al 90%.

Ara bé, malgrat que el turisme ha disminuït, la despesa dels estrangers és superior a la de l’any passat, segons dades de l’INE. És a dir, menys turistes, però que es deixen més diners. A Catalunya, la despesa turística ha crescut un 4,7%, amb una despesa mitjana de 1.140 euros per turista, un 10,2% més que l’estiu passat, i una despesa diària de 160 euros, un 17,4% més que l’estiu passat. Unes xifres que superen les del marc espanyol, amb una despesa dels turistes que ha augmentat un 1,8%, sent la despesa mitjana per turista de 1.131 euros, un 3,7% més que l’any anterior, i la diària, de 139, un 10,7% més.

La raó de l’èxit turístic del 2017 va ser el que s’anomena “turisme prestat”. Un tipus de turisme que canvia les seves destinacions habituals, donades les crisis internes, per d’altres, com Catalunya o la resta d’Espanya. El rellançament d’aquests països competidors, de Tunísia, Egipte o Turquia; el mundial de futbol; així com el bon clima que ha fet a Europa durant l’estiu són algunes de les causes de la baixada de turisme.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies