Els plàstics s’empassen les platges espanyoles

Amb 8.000 quilòmetres de costa, Espanya és un dels països europeus amb més contaminació a les platges. Els plàstics recorren quilòmetres, s’acumulen als oceans i acaben amuntegats a les zones costeres, i Espanya, amb tanta costa, és el país idoni per a acabar rebent totes aquestes escombraries.

Fa només uns dies que una de les platges al sud de Tenerife, la platja de El Porís, ha estat declarada com a “no apta per al bany” després d’un estudi realitzat per la Universidad de La Laguna: la presència de microplàstics en certs períodes de l’any és tan alta (prop de 3.000 fragments de microplàstics per metre quadrat de platja), que pot resultar nociu estar-hi. Si bé aquestes quantitats ingents de plàstics no són les més habituals, probablement degudes a les corrents marines i a l’orientació de la platja, la resta de costa espanyola tampoc se’n salva.

plasticos

Plàstics en una de les platges de les Canàries // EFE

Campanyes com la del Programa de Basuras Marinas del Govern han trobat que la quantitat d’objectes trobats en les platges espanyoles ha passat de 172 per cada 100 metres el 2013 a 286 cada 100 metres el 2018. I els objectes més habituals són embolcalls de productes, canyetes, tapes de plàstic, burilles, bastonets i coberteria, gairebé tots de plàstic (recordem que els plàstics triguen entre 150 i 1.000 anys en degradar-se).

Però tot això no és nou, i per això cada vegada s’estan impulsant més i més iniciatives per a poder reduir les quantitats de plàstics de les platges. Amb motiu del Dia Mundial dels Oceans ara fa tot just uns dies, les costes espanyoles es van omplir de voluntaris que es van dedicar a netejar les diferents platges durant hores.

El problema no són només el plàstics ni només el medi ambient. Les aigües residuals i del bestiar que acaben al mar també poden resultar perilloses per als banyistes, ja que és on hi proliferen més bacteris que poden ser un risc per a la salut. El darrer estudi de “Qualitat de les aigües de bany a Europa del 2018” ha indicat que Espanya és el tercer país de la UE amb més zones de bany contaminades. Així i tot, el problema principal continua essent el plàstic.

Read more

Ernest Maragall guanya les municipals a Barcelona i Carmena perd alcaldia a Madrid

Les eleccions municipals d’aquest 2019 han deixat un panorama ben diferents a les diverses poblacions d’Espanya del que hi ha hagut en els darrers quatre anys. El vencedor rotund de la nit electoral va ser el PSOE, amb una victòria important en les eleccions europees i ser la primera força en nombre de regidors i en percentatge de vots, seguits de prop per el PP.

GRAFCAT9906. BARCELONA, 27/05/2019.- El candidato de ERC a la alcaldía de Barcelona, Ernest Maragall, celebra, en la sede electoral del partido, tras vencer en las elecciones municipales celebradas este domingo. EFE/Quique García

Ernest Maragall guanya les municipals a Barcelona. (EFE)

A Catalunya ha triomfat l’independentisme, essent Esquerra la que ha obtingut el nombre més alt de vots i també l’alcaldia de Barcelona. Si no es produeixen més pactes (encara que de moment sembla que no serà així), Ernest Maragall serà l’alcalde de Barcelona en els propers anys. Els republicans han guanyat amb 10 regidors, el doble que fa quatre anys, i amb 4.800 vots de diferència amb la que havia estat fins ara l’alcaldessa Ada Colau. A Barcelona, el PSC gairebé ha doblat vots, i han obtingut 8 regidors, recuperant-se de la patacada que havien sofert fa quatre anys. La CUP, Vox i Barcelona És Capital s’han quedat fora del consistori.

A Madrid, la desunió de l’esquerra i les baralles dins Podemos han permès que la dreta torni a governar a la Comunitat de Madrid i a l’Ajuntament. D’aquesta manera, Manuela Carmena abandona l’alcaldia de Madrid, malgrat que la llista de Más Madrid guanyava amb 19 regidors. El PP tampoc ha obtingut bons resultats però de totes maneres ha aconseguit governar en les dues posicions madrilenyes, gràcies a haver pogut obtenir la majoria amb la suma amb Ciutadans i Vox.

Read more

Parasite de Joon-ho guanya la Palme d’Or a Cannes

Un altre Festival de Cannes que arriba al seu final. Un any més, la Costa d’Atzur s’ha omplert d’estrelles del cinema i paparazzis durant gairebé dues setmanes, en un dels festivals de cinema més importants del món.

Aquest any ha estat el director Bong Joon-ho el que s’ha endut el premi més gran de l’esdeveniment, la Palme d’Or, per la seva sàtira social Parasite. Amb aquest premi, Parasite s’ha convertit en la primera pel·lícula coreana en rebre la Palme d’Or i Joon-ho en el segon director asiàtic en guanyar el festival, després de la victòria d’Hirokazu Kore-eda, el director japonès de l’any passat.

parasiteheader-696x463

Portada de Parasite, de Bong Joon-ho, la primera pel·lícula coreana en guanyar la Palme d’Or.

Una altra de les pel·lícules més aclamades ha estat Once Upon a Time… in Hollywood, de Quentin Tarantino, que explica la història d’un actor i el seu doble (Leonardo DiCaprio i Brad Pitt) intentant obrir-se pas en la indústria a finals de l’edat daurada de Hollywood el 1969. La pel·lícula és el treball més ambiciós de Tarantino fins al moment, i ha estat titllada per diversos crítics com a una feina exultant i explosiva, que defensa el model de negoci de la vella escola de Hollywood contra els nous models dels darrers anys.

Altres pel·lícules a destacar han estat A Hidden Life, de Terrence Malick, Portrait of a Lady on Fire, de Celine Sciamma i Dolor i Gloria de Pedro Almodóvar (i el premi a millor actor per a Antonio Banderas), entre moltes altres. Aquesta darrera també ha rebut molt bones crítiques, essent una de les pel·lícules més tristes del director espanyol.

També han estat rellevants les diferents manifestacions que han tingut lloc en diversos punts de la ciutat i del festival, amb manifestants protestant pel canvi climàtic a le Croisette, activistes pel dret d’avortament a la premiere del documental de Juan Solana Let It Be Law i moltes manifestants pels drets de la dona en la cerimònia que ha donat un guardó honorari a l’actor francès Alain Delon, que ha confessat diverses vegades haver abusat de diverses dones.

Read more

Les de Lió encara regnen

Ahir al vespre, les jugadores de l’Olympique de Lyon no van tenir pietat: la final de la Champions femenina va acabar amb 4-1 que s’emportà el Barça amb la cua entre les cames, en la primera final europea de l’equip femení. Però el somni d’endur-se la copa s’havia començat a esfrondar ja en els primers minuts de partit.

lyon

L’equip femení de Lió celebra la quarta Champions consecutiva // Getty Images

En el minut 5 de la primera part, arribà el primer cop quan Marozsan, de l’Olympique, aprofità un forat en la defensa per a marcar el primer gol dels tres que seguiren. I no podria haver arribat en pitjor moment perquè això desmoralitzà a l’equip català. Després d’aquest, Hegerberg marcaria els tres que faltaven per a aconseguir a l’equip gal una victòria relativament còmoda. La defensa fallava constantment.

A la segona part, el Barça començà a gaudir de més possessió de la pilota i, malgrat saber que el destí del partit ja estava decidit, Oshoala marcà el primer i únic gol de la nit per a l’equip blaugrana que deixaria el 4-1 definitiu. Amb tot això, les de Lió s’endugueren a casa la quarta Champions successiva i ara ja compten amb el rècord de tenir-ne sis. Les imbatibles de Lió són, ara mateix, un dels equips amb més victòries del món.

Read more

Les inundacions a Jakarta porten a buscar una nova capital per a Indonèsia

Jakarta és una de les capitals del món que més està sofrint els efectes del canvi climàtic amb inundacions constants en gran part del territori. Alguns estudis ja preveuen que el 2050, el 95% de la zona nord de la ciutat podria estar submergida. Però el problema no és només el canvi climàtic, sinó també les pròpies polítiques que ha estat prenent la ciutat en els darrers anys.

Un dels problemes més greus és la gran superpoblació que sofreix la ciutat, amb més de 10 milions d’habitants en una superfície molt limitada. Però el més preocupant i el que està més lligat amb aquestes inundacions és l’enfonsament del sòl, responsabilitat de les grans industries de la ciutat que han estat drenant els aqüífers subterranis, la majoria de vegades il·legalment, fins al punt que la terra s’està començant a esfondrar. Per aquest motiu, algunes àrees de Jakarta estan inundant-se al ritme d’uns 20cm l’any.

Habitatge dels suburbis del nord de Jakarta.

Una de les conseqüències més immediates és la desestabilització de la majoria dels edificis, que ja ha començat a veure’s des de fa anys en moltes parts de la ciutat, fent que gran nombre d’edificis ja hagin quedat inundats o s’hagin enfonsat sols. Però a llarg termini les conseqüències només faran que aguditzar-se: a hores d’ara, la meitat de la ciutat és gairebé sota el nivell del mar.

La idea de moure la capital ja fa molts anys que es considera. Durant les dues últimes dècades s’ha estat impulsant un programa que intenta descentralitzar el govern i atorgar més poder polític i econòmic a les diferents municipalitats, també per a evitar problemes com les congestions del trànsit (Jakarta és la ciutat del món amb més embussos). Però la inundació que està patint la ciutat és ara el problema principal.

S’han presentat diverses opcions, entre elles crear una capital nova en una altra illa, possiblement Palangkaraya, centenars de quilòmetres al nord-est, i el procés podria portar uns 10 anys a dur-se a terme, però ajudaria a poder repartir el desenvolupament econòmic més equitativament al llarg del territori.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies