Aquest dimarts comença la polèmica prova de Selectivitat a les Illes Balears

AINA FORTUNY RUIZ

Les proves de Selectivitat 2017 comencen aquest dimarts a les Illes Balears, juntament amb altres comunitats autònomes com la Comunitat Valenciana, Aragó, La Rioja, Madrid i Extremadura. Mentre que els estudiants de comunitats com les d’Andalusia, Murcia i Catalunya s’examinen una setmana més tard.

Catalunya mantindrà un tipus de proves PAU (Prova d’accés a la Universitat) molt similar a les dels anys passats, tot i haver-se imposat la LOMCE a Espanya. Això és diferent de les Illes Balears, per exemple, on quasi un total de 4.000 estudiants s’examinen de la nova Selectivitat, denominada EvAU (Avaluació d’Accés a la Universitat) o EBAU (Avaluació de Batxillerat per l’Accés a la Universitat).

Pels estudiants de segon de Batxillerat en general, el curs ha estat ple d’incertesa respecte a les proves. A començaments del mes de desembre, es va establir que finalment es faria una prova d’accés a la Universitat, però, fins aquell moment, no es podia afirmar res. En un primer moment es pensava que es realitzarien les revàlides just acabar el Batxillerat, que tenien un cert efecte acadèmic: si es suspenien aquests exàmens, no s’obtenia el títol del cicle. Això finalment es va eliminar, i es va tornar a imposar la Selectivitat amb alguns canvis: modificant el nom i impossibilitant l’elecció de l’assignatura de modalitat de la fase general de la prova. Per tant, per exemple, a Balears, els estudiants del Batxillerat de Ciències i Tecnologia han de fer Matemàtiques II, els del Batxillerat d’Humanitats Llatí II, els de Ciències Socials, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II i els d’Arts, Història de l’Art II.

A banda de tot això, els estudiants també han vist modificat el temari d’algunes assignatures en comparació a altres anys. Aquests canvis, juntament amb la resta de modificacions, han estat molt polèmics perquè s’han donat un cop ja havia començat el curs. La Júlia Carreras, estudiant de segon de Batxillerat de l’IES Josep Miquel Guàrdia d’Alaior (Menorca) es fa ressò de totes aquestes queixes.

Read more

Tot el que Passenger diu sense saber-ho

Dues hores abans que Passenger surti a l’escenari, el públic ja es prepara per entrar a la sala de Razzmatazz de Barcelona en motiu del 16è aniversari del Razzlive: un festival que acull diversos artistes durant els tres últims mesos de l’any. És diumenge 6 de novembre i el fred ja comença a arribar a la ciutat catalana. Els assistents, impacients, esperen que el cantant britànic els faci endinsar-se en una atmosfera càlida i emotiva, amb les seves cançons. I així, encara que sigui només per unes hores, aconsegueixin entrar en calor.

Michael Rosenberg és una d’aquelles persones que, fent quasi res, transmeten una senzillesa i simpatia que sempre destaca sobre la resta. I així com ell, la seva música. Els seus temes parlen d’amor, de moments vitals, del pas del temps i d’històries personals. Històries tan sorprenents com la seva: que, en qüestió de mesos, va passar de cantar pels carrers de Londres a ser conegut internacionalment. Des de llavors, ha creat un total de tres àlbums. El seu últim disc “Young as the Morning, old as the Sea” l’ha presentat sense perdre la seva essència de músic de carrer. Però, aquest cop ho ha fet de manera diferent: acompanyat per la banda Gregory Alan Isakov. Una banda que, en més d’una ocasió, l’ha deixat cantant en solitari, únicament ajudat per la seva guitarra.

Amb un estil que combina el pop-rock i el folk tradicional, Passenger ha evidenciat l’encant que caracteritza la seva veu demostrant perquè no hi quedava ni una sola entrada per vendre. Les 2.000 persones que formaven el públic no han deixat en cap moment de cantar, aplaudir ni emocionar-se. Combinant cançons de tots els seus àlbums, Rosenberg les ha anat presentant una rere l’altra detallant l’on, el quan i el perquè de cada una d’elles. I al ritme d’unes cançons molt riques melòdicament, ha anat avançant el concert fins arribar a la més esperada per a tothom. Les veus dels assistents han començat a entonar les primeres notes de “Let her go” donant peu al moment més màgic de la nit.

Well you only need the light when it’s burning low, only miss the sun when it starts to snow, only know you love her when you let her go” (Bé, només necessites la llum quan s’està consumint, només trobes a faltar el sol quan comença a nevar, només saps que l’estimes quan la deixes marxar) diu la cançó. En ella, parla de totes aquelles coses que sols sabem apreciar quan ja estan lluny de nosaltres. I és que Passenger és així: amb paraules simples parla de grans coses. Perquè, sense adonar-se’n, al cantar-la, també ha parlat del seu concert. Un concert que només valores a mesura que es van encenent les llums de la sala que el donen per finalitzat.

Read more

Com aprendre a fer-se gran

Les cadires de l’auditori del Caixaforum estan quasi totes ocupades i els assistents esperen amb impaciència que comenci l’espectacle Prime Time que donarà per finalitzada la Conferència Internacional SIforAGE.

SIforAge és un projecte europeu que fa quatre anys que està en marxa i busca assolir un envelliment actiu i saludable per tal d’adaptar-se al nou escenari social, que destaca per un important creixement demogràfic i un augment de l’esperança de vida. La Conferència celebrada a Barcelona entre el 19 i 21 d’octubre del 2016 resulta l’últim esglaó d’aquesta fita. I per aquest motiu, ajunta un públic variat que, mitjançant debats, sigui capaç d’intercanviar idees amb l’objectiu de crear una societat on hi tinguin cabuda totes les edats.

En aquest mateix punt, se situa l’obra teatral Prime Time de la companyia lleidetana Nurosfera. Aquest espectacle té la mateixa finalitat: preveure les actituds discriminatòries en motiu de l’edat i desmuntar els estereotips negatius respecte aquesta. Però, ho fa des d’una plataforma diferent: el teatre. En el paper de Glòria Aran, l’actriu popular Imma Colomer interpreta una estrella televisiva que es veu obligada a representar dos personatges contraris en la manera d’entendre l’envelliment. Un el percep com una cosa negativa que va cap a caiguda mentre que l’altre fa tot el possible per mantenir-se jove i comportar-se com a tal. L’obra així planteja la vellesa des de dos angles diferents però deixa en l’aire la possibilitat d’haver-n’hi molts més.
Prime Time és una peça que no deixa indiferent a ningú. Molts assistents se senten identificats. “El que ens explica és exactament el que ens passa” comenta una persona gran del públic. Més enllà de reflexionar sobre què significa fer-se gran avui en dia, la representació aconsegueix superar els prejudicis que la societat reserva a la vellesa. I a base de rialles, el públic aprèn que envellir suposa, en si mateix, un èxit. “L’envelliment és l’inici d’un autèntic temps d’esplendor. Un autèntic prime-time. El guió que ara ens espera està encara per escriure” acabava dient Imma Colomer. I si aquest guió ha de ser com el que ha creat Núria Casado per a l’obra, l’èxit del que parlen està assegurat.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies