Atac a una mirada crítica

EVA RUZ (@evars21) I ROCÍO DÍAZ

Descarrega’t l’article en PDF

A partir d’aquest any, la filosofia queda més arraconada que mai. L’última reforma educativa (LOMCE) indica que les assignatures d’Ètica a quart d’ESO i Història de la Filosofia a segon de Batxillerat deixen de ser obligatòries. Per norma, els estudiants tan sols rebran formació filosòfica a primer de Batxillerat. Així, el pensament es reafirma com la matèria oblidada.

FOTO CENTRAL

A primera hora Matemàtiques, després Anglès i, més tard, Biologia. Els alumnes de col·legis i instituts tenen nous buits a omplir en els seus horaris. Buits abans dedicats a la reflexió i als interrogants que ara molts d’ells no s’entretindran en formular. Kant deia que no pot aprendre’s filosofia, sinó a filosofar, i l’abandonament de l’assignatura a les aules no suposa només prescindir de continguts teòrics concrets, sinó de reduir el ja de per sí petit espai que es dedicava al pensament.

El perquè
La qüestió clau és el motiu que s’amaga darrera d’aquesta decisió. Molts professors s’oposen a la mesura i especulen sobre el tema. Laura Llevadot, Professora de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona, ho atribueix a una concepció predeterminada de l’educació: “Hi ha una ideologia pragmatista basada en què l’educació serveix perquè els alumnes puguin obtenir feina”.

La filosofia no es considera una disciplina orientada a la formació professional i, per tant, deixa de ser útil. Segons María José Suárez, Professora de Filosofia de l’Institut Virgen del Soterraño, “es pretén preparar els estudiants per fer front a un món laboral cada cop més competitiu i amb finalitats mercantilistes”. D’aquesta manera pot explicar-se que cada cop es tendeixi més a l’especialització i es deixin de banda les matèries que, a priori, no tenen una aplicació tècnica immediata.

La teoria és avorrida
Per a molts, el problema rau en un model educatiu ja obsolet. Llevadot creu que els mètodes no motiven els alumnes: “S’imparteix una educació molt historicista. S’ensenya història de la filosofia, de la literatura i de l’art a mena de calaixos que s’aprenen de memòria i que avui dia ja no tenen sentit”. Així doncs, tenir un professor que ensenya el mateix que es pot trobar a la Viquipèdia no és eficient.

De fet, molts cops la filosofia es considera avorrida perquè s’associa a la teoria. Però el problema és separar teoria i pràctica. Llevadot afirma que no hi ha res natural en la pràctica: “L’error és no qüestionar la teoria que donem per natural. I d’això, precisament, s’encarrega la filosofia”.

Una de les pors majoritàries a l’hora de triar els estudis són les sortides professionals. Com que la filosofia no s’orienta directament a una finalitat laboral, les opcions són menors i suposen un impediment per als que desitgen estudiar-la. María José Gil, graduada en Humanitats, n’és un exemple: ”Volia estudiar Filosofia, però ho vaig deixar córrer per por a què em trobaria després”. Una experiència diferent és la d’Elisabet Vives, estudiant de Filosofia i Història que, en un principi, va començar fent Medicina fins que va adonar-se que s’havia equivocat de grau. ”Necessito fer les coses sentint que és el que estic cridada a fer. No podia seure davant d’un llibre a estudiar anatomia. Les preguntes que volia respondre’m no les trobava allà”, explica Vives.

Un altre cas és el de Cristina Avis, estudiant de Filosofia, que és conscient de les dificultats afegides de la carrera que ha escollit: “Sé que el panorama és complicat, però no em penedeixo de la meva decisió. No perdo l’esperança en poder introduir aspectes de la filosofia en la vida pràctica”. Les vies són escasses, però molts no perden l’esperança. “Sí que hi ha moments en què penso “què faràs després?”, però no és el patiment que sentia estudiant Medicina. Quan et dediques amb tot el cor a allò que estàs fent, costa més o menys, però suposo que al final te n’acabes sortint”, diu Vives.

Tanmateix, no tot són pedres en el camí. Arran del creixent rebuig a la filosofia, han sorgit iniciatives que pretenen fer-la reviure de diferents formes. Una d’elles és la recent sèrie de TV3, Merlí, el protagonista de la qual és un professor de filosofia atípic que capta l’atenció dels seus alumnes aproximant-se a la matèria de forma engrescadora. Una altra de les Flamants* alternatives és el Barcelona Pensa, un Festival promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Llevadot, Directora del Festival, explica que la iniciativa pretén apropar la filosofia a tots els públics: “El Barcelona Pensa defensa el dret a la filosofia com a dret democràtic, entès com un bé comú que pertany a tots. Si la filosofia continua essent només acadèmica, acaba convertint-se en elitista”.

El moment ideal?
Heidegger afirmava que la filosofia apareix quan alguna cosa no funciona. Resulta curiós, doncs, que en un moment polític i socialment convuls s’endureixin les mesures per arraconar l’exercici del pensament. Segons Suárez, “la filosofia no només ens prepara per ser autònoms, sinó que desestabilitza qualsevol sistema conservador que vulgui retroalimentar-se”. Gil tampoc troba casual el moment en què s’ha decidit marginar la matèria: “Si no hi ha lloc per la reflexió és molt difícil poder decidir qui ens governa o quines lleis volem complir”. I és que tant estudiants com professors coincideixen en què una societat sense filosofia demostra tenir alguna mancança. Per a Suárez, el pensament és absolutament necessari: “Dir que la filosofia és la sortida pot semblar presumptuós, però ignorar-la és encara més perillós; si els individus no pensen per sí mateixos, es veuran sotmesos a una dictadura del pensament que segurament no comparteixen”. Per tant, la reflexió és innata en l’individu, i anul·lar-la va en contra de la natura. Segons Vives, “és un fenomen propi de l’ésser humà, i apartar-lo és coartar una part del que som”. No deixa de ser significatiu, doncs, que en la situació actual s’opti per abolir el pensament crític.

És paradoxal que allò que alguns volen eliminar resti intacte i s’alci encara amb més força. Suárez ho té clar: “La filosofia continua essent la desconfiança enfront els dogmes”. És indiferent que s’emprin mecanismes d’aïllament; els interrogants no podran eliminar-se més enllà de les aules. “Penso, per tant, existeixo”, deia Descartes. Mentre hi hagi persones, hi haurà filosofia.

L’EXPERT: Héctor Lozano. Creador i guionista de Merlí.

Lozano ha trobat una fórmula per apropar la filosofia als joves. La rebuda del públic confirma que, sense grans teories, es pot despertar la curiositat.

Per què era necessària una sèrie de televisió que tractés el tema de la filosofia a les aules?
Per fer-la visible. La sèrie la fem gent d’esquerres, progres, que no ens fa por que la gent reflexioni i qüestioni les coses. No fem correcció política. Volem que la gent posi en dubte moltes qüestions i crec que ho hem aconseguit.

La filosofia se sol concebre com quelcom avorrit i poc útil. A través de quins mecanismes la feu jove, fresca i atractiva?
Presento la filosofia com una cosa propera, la intento fer visible en la nostra vida quotidiana. La idea és que els espectadors s’ho passin bé entenent-la com una cosa útil. El mecanisme que utilitzo és bàsicament el Merlí. El carisma, la forma d’expressar-se, el tracte directe amb l’alumne… I sobretot faig referència a temes que formen part de la vida de tothom.

Hector

Quin és el tret de Merlí que la distingeix de la resta de sèries?
És una sèrie de joves que no els tracta com a nens petits, sinó com a adults. No només estan pendents del sexe, les drogues i la festa. Tenen pors, inseguretats, desitjos, amors no correspostos… Tot el contrari que a Física o Química. La filosofia li ha donat un toc especial, i que a cada capítol es parli d’un filosof és novetat; li dóna una riquesa i consistència que altres sèries no tenen.

Quin és el problema d’eliminar la filosofia dels currículums escolars?
El problema és no donar importància a la reflexió i a l’anàlisi, cosa que ens converteix a tots en un ramat. Si el sistema sovint ja aconsegueix que tothom voti el que voten els altres sense cap criteri sòlid, ara encara més. El missatge em queda clar: no volem que reflexionis, pensis, i qüestionis, així tindrem menys ciutadans molestos.

 

En un moment polític i socialment convuls, la sèrie pot ser útil per desenvolupar el sentit crític de la societat?
Sí. Rotundament, i així està sent. Molta gent des de casa se sent representada. Alguns diuen: ‘Merlí for president’ mig en broma, mig en sèrio.

Serien necessaris més ‘Merlís’ per impulsar la filosofia?
Totalment, i no només la filosofia. Vivim en la crisi de les humanitats. Surt a compte per la butxaca fer empresarials, ESADE, etc… però llavors les professions que són envejades i més valorades són novel·lista, actor, pintor, guionista, professor… És a dir, les vocacionals. Els diners tiren molt, però llavors et trobes gent que diu: “jo sempre he volgut ser actriu”.

La pressió familiar a l’hora de triar estudis pot tenir relació amb aquesta crisi?
Cal no decidir mai una carrera segons el que vulguin a casa teva. Moltes famílies trien els estudis dels seus fills i aquests accepten per por a decebre’ls. A la merda els pares. Que es fotin. No s’ha de tenir por a les humanitats. Això que diuen de “no tindràs sortides” no és ni de bon tros així. Les sortides te les buscaràs tu, i el més important és que com que faràs una cosa que t’agrada, seràs més feliç que si estàs forrat de pasta però tancat en un despatx d’empresa financera.

Comments are closed.