ALERTA VERMELLA A L’IRAN

El país pèrsic ha de fer front a una profunda crisi que posa a prova els seus límits polítics i militars

10 de gener de 2020

Les tensions que inquieten l’Iran i el món sencer han anat més enllà de l’enfrontament politicomilitar amb Estats Units. El país sembla ser l’epicentre de calamitat i el perill després que en menys de 24 hores s’hi produís un accident aeri amb 176 víctimes mortals i un terratrèmol de magnitud 4,5 al seu territori. Aquestes tragèdies no intencionades han coincidit amb l’increment del caràcter bèl·lic iranià després d’efectuar un llançament de míssils balístics a bases estatunidenques d’Iraq.

Grups de manifestants iranians esquincen una bandera estatunidenca en protesta als atacs i l’assassinat del general Soleimani

És complex trobar una relació certera entre els adversos successos que estan focalitzant tota l’atenció internacional en l’Orient Mitjà. A més, la situació de conflicte ha escalat per culpa de la gravetat dels dos recents accidents. El risc sísmic ha amenaçat l’única central nuclear del país, Bushehr. Una fuita o problema en la mateixa hauria provocat una crisi que desestabilitzaria l’Iran en la realització d’estratègies de ‘venjança’ i autodefensa enfront EEUU. Els efectes no han assolit les probabilitats de desastre però han incrementat la ja forta alarma.

Per una altra banda, la implicació iraniana en la col·lisió a prop de Teheran de l’avió Boeing 737 d’Ukraine International Airlines és aparentment nul·la. No obstant això, hi ha sorgit incertesa i desconfiança a causa de la negativa iraniana d’entregar a la companyia les caixes negres d’un avió sinistrat que era jove -estrenat dos anys enrere- i la confirmació d’una suposada bona condició a una revisió recent. La idea d’un possible atemptat també faria trontollar els plans defensius i ofensius del país pèrsic.

Peces del Boeing 737 sinistrat i equips de rescat.
Víctimes mortals de l’accident.

Arran de l’incident i de la constant advertència d’atacs aeris, nombroses companyies aèries han cancel·lat tots els seus vols sobre el Golf. L’Administració Federal d’Aviació dels Estats Units (FAA) ha liderat la iniciativa de precaució, a la qual s’han unit empreses com Lufthansa (Alemanya), Air Canada, Air France i la mateixa línia ucraïnesa afectada. La investigació sobre un possible abatiment de forma accidental per un míssil iranià -en considerar que era un avió estatunidenc en missió de represàlia- està sent realitzada sota les acusacions del Canadà i els EUA. El règim de Teheran nega la inculpació i incita a desmentir les especulacions amb una anàlisi més profund i continuat.

En un context de distensió, després de la intensa jornada de decisius i ardus esdeveniments, la confrontació directa s’ha rebaixat per donar pas a negociacions i subtils avenços. Els cops que han sacsejat Iran l’obliguen a equilibrar-se a la vegada que Donald Trump interpreta un abandonament dels seus objectius bèl·lics i augmenta les sancions econòmiques pels pactes nuclears. La conjuntura encara és delicada i candent, estant subjecta a les futures concessions.

Manifestants nord-americans protestant sobre el possible futur enfrontament bèl·lic dels EUA amb l’Iran si continuen les represàlies.

IRAN AFRONTA L’IMPACTE DE LA MENTIDA

14 de gener de 2020

El preu de la mentida. Això és el que el govern iranià haurà de pagar d’aquí en endavant per compensar tota la corrupció i manipulació a què sotmès, no només la mateixa població del país, sinó també el món sencer amb l’emmascarament d’un assassinat massiu.

La mateixa alerta vermella absoluta que es mencionava anteriorment va catapultar el règim de Hasan Rohaní a actuar precipitadament degut la por i la inseguretat que els guiava en les seves operacions i estratègies militars contra l’exèrcit nord-americà, considerant les nombroses amenaces de Donald Trump (atacar 52 localitats iranians). D’aquesta manera, la República Islàmica va mantenir la seva distància amb l’accident del passat 8 de gener desmentint possibles implicacions per enderrocament no intencionat i encobrint sospites negant-se a col·laborar en la investigació.

Després que mitjans internacionals de gran influència com el New York Times i que augmentessin les pressions estatunidenques i canadenques per resoldre l’enigma, el govern de Hasán Rohaní va confessar que havien fingit durant dies per evitar que sortís a la llum una veritat complexa i dolorosa: dos míssils de curt abast van impactar contra l’avió recentment enlairat en la creença que era un atacant estatunidenc.

Les forces armades i els governadors d’Iran han mostrat el seu dol i condolences per l’autoria dels injustificables successos que van posar fi a la vida de 176 persones, majorment canadencs i iranians. La commoció tant internacional com nacional que va provocar la revelació ha provocat, però, multitudinàries protestes internes -sobretot estudiantils- que manifesten la disconformitat amb el règim sota eslògans com «A baix la dictadura!», «¡Guardians [de la Revolució] incompetents!» i «Assassins de gent!». Es considera que la ineficàcia i la perversió de l’administració ha de portar a una dimissió -sobretot del líder islàmic suprem Alí Hoseiní Jamenei- però les forces de l’ordre estan reprimint els descontent, tot i tenir ordres de no aplicar violència per evitar augmentar tensions.

Grups iranians de manifestants joves reclamen justícia, el passat diumenge 12 de gener.

L’estat pèrsic està certament debilitat i ha de fer front a molts reptes, entre els quals es tem una guerra amb la superpotència dels EUA. Tant la població estatunidenca com iraniana expressa la negativa d’arribar a relacions bèl·liques que suposarien brutalitats per ambdues parts i el món sencer. Els problemes de base per les sancions i el negoci petrolier són el fonament d’una pau que depèn del diàleg i la distensió.

ESTATS UNITS: PUNT D’INFLEXIÓ A L’ORIENT MITJÀ

Les superpotències no pertanyen només al passat sinó que els Estats Units encara disposen de les facultats i responsabilitats característiques d’una. La seva implicació internacional se’n deriva de les dinàmiques relacions que té amb els seus aliats i dels recursos dels quals disposa per resoldre i comportar canvis transcendentals al món. Així, són autoritzats a intervenir on i quan ho considerin oportú amb el propòsit de salvaguardar els seus interessos particulars i protegir-se.

La Península Pèrsica és un nucli de constants enfrontaments pel gegant nord-americà. Més enllà del conflicte israelià-palestí, la implicació estatunidenca al territori va esclatar amb la guerra del Golf el 1991 i va marcar els precedents a un prolongat xoc entre els EUA i el Pròxim Orient que va tornar a dinamitzar dotze anys després amb la guerra d’Iraq, finalitzada el 2011.

L’estabilització de les problemàtiques està lligada a factors molt complexos com el flux del petroli i la disposició d’armament nuclear de destrucció massiva. Actualment, també s’hi suma la lluita contra el terrorisme.

La confrontació amb l’Iran encara no ha adquirit un caire bèl·lic, però Donald Trump no està disposat a seguir els passos de Obama el 2011 negant-se a intervenir a Síria per evitar pèrdues majors. Ell afirma la preparació del seu país per afrontar una guerra, però està reculant les agressives intencions a la mínima oportunitat. El transcendental impacte i els costos que suposaria determinen vacil·lacions per salvaguardar la pau.

Video explicatiu del conflicte prolongat a l’Orient Mitjà. (VOX)

Comments are closed.