Sempre a temps de tornar a la universitat

AISSATA M’BALLO (@aimd94), ANNA SOLÀ i MAR LÓPEZ (@Kualalumpurer)

Descarrega’t l’article en PDF

Les universitats públiques catalanes obren les seves portes a la gent major de cinquanta anys amb programes especialitzats.

La meva dona em pregunta quan em jubilaré de jubilat”. En José Luis Marbán té 67 anys i és un estudiant sènior del grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Quan arriba a classe s’asseu al costat de nois i noies d’entre 18 i 23 anys. Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostela ja fa cinquanta anys i ha recorregut el món com a funcionari de la Comissió Europea. Ha decidit reprendre la seva formació per pertànyer a un grup social actiu. “Seguim actius, tenim una jubilació activa. Som post-actius”.

No és un cas aïllat: totes les universitats públiques catalanes ofereixen formació dedicada a persones majors de cinquanta anys, ja sigui obrint els graus a aquest públic, per tal que cursin assignatures juntament amb els estudiants joves, com ara el programa UPF Sènior, o bé oferint cursos pensats especialment per ells, com per exemple la Universitat de l’Experiència, de la Universitat de Barcelona.

Aquests programes són triats per a gent de molt tipus, independentment del seu recorregut professional, tot i que la majoria tendeixen a escollir graus de l’àmbit de les lletres. Hi ha dos perfils totalment diferenciats: estudiants que, com el José Luis, ja tenien formació universitària, i estudiants que volen obtenir la formació que en la seva joventut no van poder rebre.

La Sílvia n’és un clar exemple: amb 58 anys va estudiar Psicologia a través de la Universitat de la Experiència, de la Universitat de Barcelona. “Sempre havia dit que quan acabés de treballar volia estudiar, però no vaig arribar a temps a fer una carrera convencional.” Actualment té 61 anys i estudia Medicina en el mateix programa.

estudiar

Els estudiants joves conviuen amb els sèniors a les aules diàriament. MAR LÓPEZ

Tot són avantatges
“Tenim la sort que no ens exigeixen fer exàmens i tot el que fem és voluntari”, destaca la Sílvia. De fet, els sèniors reben un tracte diferencial: poden escollir les assignatures que més els interessen, en l’horari que prefereixin i l’import de la seva matrícula és reduït. Quan acaben, reben un diploma que diu que han participat en la comunitat universitària. Tot i així, alguns estudiants sènior escullen fer els exàmens perquè consideren que és una part important de la formació. “M’examino perquè em posa examinar-me”, bromeja en Miguel Mercado, estudiant d’Humanitats de 79 anys, advocat i enginyer en telecomunicacions.

Noves experiències
En Miguel arriba a classe amb el seu maletí de pell, però en comptes de treure’n una llibreta i un bolígraf, com hagués fet en la seva joventut, en treu un netbook. El món universitari ha canviat molt des dels seus temps fins ara, tant pel que fa a les eines com per a la relació entre els alumnes i els professors. “Interrompeu i interveniu a classe si no enteneu alguna cosa. Això era impensable abans”, comenta Antonio Sánchez, estudiant d’Humanitats de 67 anys.

A més, molts sèniors que ja havien passat per la universitat en la seva joventut coincideixen en destacar les diferències estètiques entre la seva època i l’actualitat: “No porteu sabates, sinó bambes. Aneu tots amb motxilla i aneu vestits de forma diferent.”

Però la universitat és només una de les múltiples activitats que duen a terme els estudiants post-actius. La gran majoria també ocupa el seu temps de lleure anant al teatre o l’òpera, cuidant els néts i, sobretot, fent voluntariats de diversos tipus. És a dir, són persones actives, acostumades a portar un ritme de vida elevat des de sempre.

Convivència a les aules
Els programes dirigits als sèniors pretenen oferir un espai d’intercanvi i convivència intergeneracional de coneixements i experiències. En aquest sentit, l’Antonio destaca els avantatges d’anar a la universitat: “estar integrat amb els joves, amb gent que et dóna vida”.

Els professors sempre tenen en compte aquest tipus d’alumnat perquè contribueix a l’enriquiment de la vida acadèmica gràcies a l’experiència vital que poden aportar i al punt de vista que poden incloure a les aules.

Així mateix, la formació dirigida a aquest públic és vital per garantir un procés d’aprenentatge continu, que passa per la integració a la comunitat universitària, i amb tota mena de facilitats. “Ara és quan estic gaudint més dels estudis en tota la meva vida”, assegura en Miguel.

Comments are closed.