5 qüestions a reivindicar en el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona

Aquest 25 de novembre se celebra el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona, un dia en el qual no es pot celebrar res si es miren les 51 dones mortes per violència de gènere en Espanya en el 2019 -malgrat que aquesta matinada s’ha trobat morta una dona que hauria estat presumptament assassinada per la seva parella, a Tenerife-, una dada que des del 2015 només ha fet que créixer.

Les víctimes dels femicidis però, no són les úniques víctimes de la violència masclista però, l’assetjament, la violència psicològica, la dependència econòmica imposada, la violència vicària o les mutilacions genitals femenines són algunes d’aquestes formes de violència masclista que a 2019 encara es segueixen donant arreu del món, cada cop més, i amb la pujada de l’extrema dreta als diferents països, cada cop més acceptades per certs sectors tradicionalistes, conservadors, i en paraules clares, masclistes.

51 mortes i 80.000 denuncieu que no arriben a mostrar tota la violència de gènere que es dóna cada dia a Espanya, i a tot el món. Per aquesta raó és necessari saber què es reivindcai i per què s’ha de reivindicar. Aquí van 5 de les moltes raons:

1. Dades que intenten il·lustrar la violència masclista el 2019

Des que el 2003 es va començar a fer el recompte de les víctimes de violència masclista, 1027 dones han mort assassinades. Aquestes morts però van més enllà, i és que amb aquestes agressions 275 infants han quedat orfes de mare, 34 morts per aquesta violència. Uns nens i unes nenes que moltes vegades queden oblidats quan es parla de la violència contra la dona, però que també són víctimes.

  • 51 dones assassinades
  • Andalusia és la comunitat autònoma en la qual més dones han estat assassinades, un 12 en total.
  • De les 51 dones assassinades, 20 tenien entre 41 i 50 anys. Nou tenien entre 21 i 20 anys.
  • 30 de les dones assassinades eren espanyoles.
  • Només 11 dones havien denunciat prèviament el seu agressor.
  • 5 dones tenien aplicades mesures de protecció prèvies.
  • 32 dones vivien amb els seu agressors, fos parella o familiar.
  • Segons estadístiques un 15% de les dones europees pateixen violència a les llars.

Hi ha molts casos de violència però que no estan registrades per les estadístiques però que existeixen i mereixen tenir veu.

2. La por a denunciar

De les 51 dones assassinades per violència de gènere aquest 2019 només 11, un 21,6% havia denunciat prèviament la seva situació de maltractament a les forces de seguretat. Una dada molt rellevant per observar un problema que no s’acaba de solucionar: la por a denunciar.

Ja sigui per l’estigma que pot acabar sorgint, o les represàlies que pugui haver-hi sobre ella o sobre els seus fills en el cas de tenir, el percentual de dones que fan el pas a denunciar el seu agressor no acaba d’estabilitzar-se.

A més a més, les denúncies rebudes pels jutjats espanyols aquest segon trimestre del 2019 per violència de gènere -sigui en la forma que sigui- ha baixat un 3,76% respecte el mateix període de l’any anterior segons les dades obtingudes per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènero del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

3. Una concepció obsoleta de la violència

La concepció de la violència masclista ha quedat obsoleta. Això s’ha vist en la reivindicació que al llarg dels anys es porta donant però que en el 25-N d’aquest any és encara més present. Violència masclista no és aquell abús físic i psicològic d’un home cap a una dona, si no totes les formes en les quals l’home oprimeix a la dona -la dona cisgènere europea, asiàtica, africana, heterosexual, asexual, transgènere i transsexual-. Ja sigui a través de la violència, de la dependència econòmica, de l’assetjament, de les amenaces… però també és violència masclista aquella foto d’un home despullat que s’envia a través d’aplicacions per trobar parella, el xantatge que s’exerceix sobre les dones amb els fills, el pesat que s’adopta massa en la discoteca… formes de violència que no són concebudes com a tal però que ho són. Els matrimonis forçats i les mutilacions genitals, pràctiques que a Espanya no són habituals però que en altres parts són una realitat present de la qual s’ha de conscienciar a la societat per tal de canviar les mentalitats més tradicionalistes. És per això que tots els grups i col·lectius que participen en aquest 25-N volen canviar aquesta concepció, per conscienciar, perquè la gent s’identifiqui i perquè es donin canvis legals. També per trencar l’estigma de víctima que pesa molt a alhora identificar-se i de denunciar.

Núvol de paraules (elaboració pròpia). Iceberg sobre tipus violència gènere (internet)

4. El cas de la Manada, llum sobre els problemes judicials

El 21 de juny de 2019 el Tribunal Suprem va reconèixer que la violació d’una noia als Santfermins de 2016 per part de La Manada no era abús sino era violació. Una diferència molt important i que va més enllà de la terminologia. Aquesta diferenciació no només va fer justícia a la noia violada, sinó també a tot el col·lectiu femení que durant mesos havia reclamat amb aquest mateix crit, que no havia estat abús, sinó una violació. Un canvi que eleva a 15 anys de presó les condemnes Dels cinc  membres de ‘la manada’ -Antonio Manuel Guerrero Escudero, Jesús Escudero, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, i Ángel Boza.

Aquest cas no és l’únic però, la condemna feta per l’Audiència de Barcelona de 10 anys per abús sexual a cinc dels membres de ‘La Manada de Manresa va tornar a aixecar la reivindicació del «no és abús sinó violació». Aquest grup d’homes va violar per torns a una menor de 14 anys veïna de Manresa l’octubre de 2016.

Aquests són dos dels casos que mostren la limitació que l’actual llei contra la violència de gènere presenta. Aquesta llei del 2004 va ser realitzada per govern de Zapatero, en un any on les dones mortes per violència de gènere van arribar a les 60, una dada només superada per l’any 2007. Aquesta llei 1/2004 té com a objectiu encarar la violència de gènere més enllà del codi penal, sensibilitzant a la societat.

«Com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui sigui o hagin sigut els seus marits o de qui estiguin o hagin estat lligades a elles per relacions similars a l’efectivitat, tot i sense convivència».

Definició de la violència de gènere de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Aquesta llei malgrat recollir i emparar la violència física i psicològica cap a les dones, al igual que els agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat, no empara aspectes que el Conveni d’Istambul, rectificat el 2014 pel Consell d’Europa, sí inclou. Aquests aspectes són els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, la trata, l’avortament i l’esterilització forçosa, l’assetjament sexual , la violència sexual, i l’assistència, complicitat i temptativa d’algunes d’aquestes accions. És per aquesta raó, que avui en dia, a Espanya, la prostitució forçada, l’assetjament sexual, l’abús i agressions a un familiar, no estan considerades com a un tipus de violència de gènere, i pel que quan un cas com el de la Manada de Manresa arriba al jutjat, es considera abús i no violació malgrat que sí ho sigui.

Davant aquestes situacions i la limitació que la llei espanyola contra la violència de gènere presenta actualment, les diferents associacions, col·lectius, partits i grups feministes demanen un canvi en el codi penal perquè es posi èmfasi en el consentiment verbal explícita mantenir una relació sexual, i s’elimini la consideració d’abús d’una violació en els casos que la víctima no hagi forcejat amb els agressors, pujant així les penes en aquests casos, com el de La Manada.

Dones manifestant-se contra la sentència de La Manada. Diario.es

5. «Els homes també pateixen violència de gènere»

Malgrat que hi ha associacions que denuncien la desprotecció dels homes maltractats per dones davant l’actual llei de violència de gènere, com ho és l’Associació Europea d’Advocats de Família, que afirma que els homes pateixen igual que les dones, violència de gènere. Segons les dades donades pel Consell General del Poder Judicial, entre 2008 i 2015, 58 homes van morir en mans de les seves parelles o ex-parelles enfront de les 488 dones. Una diferència abismal que deixa veure que, malgrat existir homes maltractats per dones, és una minoria en comparació, al femicidi que es dóna en la societat actual.

En el 25-N d’aquest any a més, Espanya viu una situació delicada amb l’entrada amb 52 escons del partit ultraconservador i dretà, Vox. Un partit que es mostra a favor de l’eliminació de la llei de violència de gènere i que propaga missatges totalment masclistes. Així doncs, les diferents associacions, entitats i grups feministes han volgut fer que aquest 25-N no només sigui un dia de dol per les més de 1000 dones assassinades per violència masclista a Espanya des que el 2003 es va començar el recompte oficial. Si no també un dia de conscienciació social en la qual es dóna especialment veu en el paper que altres homes poden fer per frenar aquesta violència, sigui en la forma que sigui.

En aquesta línia va la campanya #ElPresenteEsFeminsta que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona ha llançat aquesta darrera setmana en la capital catalana. La ciutat ara ondeja cartells en els quals es poden veure missatges dits per homes com: «tío, que la llames cada dos por tres para saber dónde está es control nivel 10» o «humillar así a tu parella es violencia machista», en els que se’ls interpel·la per recordar la seva responsabilitat per acabar amb la violència masclista.

Cartells de la campanya #ElPresenteEsFeminsita

Comments are closed.