Els 10 anys del Campus de Poblenou: de fabricar tèxtil a crear i transmetre coneixement

El futur més immediat del campus és obrir-se al barri i al teixit empresarial del 22@ i la investigació interdisciplinària pel Benestar Planetari

D’una fàbrica tèxtil a una «fàbrica de coneixement», aquesta és l’evolució experimentada a Ca l’Aranyó i el missatge d’aquest acte commemoratiu organitzat pel professor Jaume Guillamet. La segona part de l’esdeveniment ha consistit en una taula rodona sobre el projecte de Benestar Planetari –en què la universitat està plenament involucrada– i sobre el paper de les disciplines (Ciències del Llenguatge, Comunicació i Enginyeries) en aquesta línia de recerca conjunta.

Representants de les tres unitats de coordinació han coincidit en remarcar que la construcció d’aquest campus ha permès a la universitat créixer. L’any passat, més de 3.000 estudiants de grau van passar per aquestes instal·lacions.

Però el futur d’aquesta infraestructura és l’obertura al barri i a la ciutat. Perquè la universitat ha crescut dins el 22@, un districte centrat en la creació de continguts i la tecnologia. Segons Sergi Jordà, professor d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació, és molt important «el lloc on estem, al 22@, on podem establir connexions amb el teixit de la zona». Una situació privilegiada que encara no s’ha acabat –segons el professor– d’aprofitar: «Hi ha feina per fer».

Anna Belchi, Directora del Campus de Poblenou, explica com, des de la universitat, s’està treballant en una «obertura cap al barri» per a incloure a «més agents socials». Fer que la universitat sigui més transversal. Un projecte que també s’impulsa amb la nova Àrea Tallers. Amb la convocatòria de residents, volen convidar a «alumnes d’altres carreres, campus o de fora de la universitat» a integrar-se dins aquesta, ja que poden aportar «visions trencadores». Facilitar la participació del barri en activitats que siguin del seu interès també és un dels objectius de futur del campus, explica Belchi.

Canviar el sistema educatiu, vital per a aquesta nova manera d’entendre el coneixement

Louise McNally, catedràtica del Departament de Traducció a la UPF, explica com «hem de promoure un canvi en el sistema Secundari d’educació per integrar ciències i humanitats». Segons la investigadora, la decisió que es pren abans del Batxillerat entre ciències i lletres impedeix fer estudis interdisciplinaris. Segons McNally, també cal «replantejar com tractem els graus».

Ana Maria Freire, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, coincideix amb McNally: «Fomentar el treball en grup, impulsar dobles graus, assignatures transversals o els TFGs tutoritzats des de diferents facultats, és fonamental per a aconseguir la transversalitat i interdisciplinarietat» en les investigacions. La professora també ha denunciat la necessitat de «crear equips diversos perquè el desenvolupament de la tecnologia pugui ser utilitzat en igualtat de condicions». També fent al·lusió al gènere i a la diversitat cultural.

El Periodisme, una eina que pot ajudar al Benestar Planetari

En l’àmbit de la comunicació, el Benestar Planetari permet obrir nous horitzons. Marcel Mauri ha ressaltat com, en l’actualitat, ja s’està fent experimentació en projectes com «explicar de què manera la comunicació oral impacta en malalts amb malalties degeneratives, o amb robots per donar assistència a persones grans». I això és Benestar Planetari.

Concretament en l’àmbit del Periodisme, Mauri ha reflexionat sobre els possibles efectes d’aquesta professió en el Benestar Planetari: «Hi ha un Periodisme capaç d’anar en contra dels valors del Benestar Planetari, encara que hauria de ser el contrari. El Periodisme té com a missió garantir drets fonamentals». Segons Mauri, l’exercici del Periodisme permet mantenir la democràcia i, en aquest sentit «una premsa lliure, forta i independent juga un rol en l’aprofundiment d’una democràcia forta i una governança global».

El Diari de Barcelona, un mitjà per fer fomentar el servei públic

Segons Mauri, el Diari de Barcelona –que sortirà a mitjans de 2020– «interpel·larà als estudiants, a les persones joves per fer una comunicació responsable, de qualitat i que permeti assolir els objectius de Benestar Planetari: un Periodisme que ajudi a salvar el planeta». Formar professionals que «mirin la comunicació amb vocació de servei públic».

Un mitjà de comunicació obert a totes les Facultats, tal com ha ressaltat la Directora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge: «El Diari de Barcelona és un projecte il·lusionant i on pensem que podem fer una gran aportació. Tant de bo podem sumar nous projectes comuns en un futur».

El paper de les Ciències del Llenguatge al Benestar Planetari

Louise McNally, professora del Departament de Traducció, explica la connexió entre l’idioma i el Benestar Planetari: «L’idioma és l’artefacte cultural més important». I no és només un, hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües.

La catedràtica defensa el multilingüisme, ja que és important per entendre les cultures «però també és una llàstima si perds el que portes de bagatge de la teva llengua materna». Això lliga amb el problema de l’extinció de moltes llengües: «Dintre de 100 anys, hauran desaparegut la meitat de les llengües que es parlen actualment».

La inauguració del campus

Era febrer del 2009 quan el Campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra va començar a funcionar. Els estudis de Comunicació, Enginyeries i Tecnologies de la Informació i Traducció i Ciències del Llenguatge tenien un espai propi dins de la universitat amb equipaments específics. Ara, més de 3000 estudiants vénen cada dia a estudiar en aquest centre de coneixement situat al cor de Poblenou.

La inauguració va tenir lloc el divendres 13 de febrer del 2009. Estudiants es van concentrar a la Plaça Gütenberg per expressar el seu malestar pel Pla Bolonya. A l’acte hi va assistir José Montilla –per aquell moment president de la Generalitat–, Jordi Hereu –alcalde de Barcelona– i Josep Joan Moreso, rector de la universitat. Les protestes estudiantils van obligar a traslladar l’acte a la planta soterrani, on el president va signar el Llibre d’Honor de la UPF. El projecte arquitectònic en el qual s’inscriu el campus va ser premiat amb el Ciutat de Barcelona.

Comments are closed.